Cicle de conferències 2020-21 Facultat de Ciències

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Centres
Logo Facultat de Ciències   Facultat de Ciències
Facultat de Ciències

Cicle de xarrades CON*CIÈNCIES

Cicle de conferències 2020-21

 

La Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant, posa en marxa el cicle CONCIÈNCIES, dedicat a la divulgació de la ciència.

La divulgació científica retorna a la societat la inversió en ciència de manera que es promou una consciència científica global i es fomenta el seu valor com a eina de progrés. La divulgació científica és, sense dubte, la porta d'entrada a aquest món de la gran majoria de científics i científiques del futur.

CONCIÈNCIES naix amb voluntat de continuïtat al llarg del curs acadèmic. Constarà de diverses conferències de divulgació d'interès per als alumnes i les alumnes que cursen estudis en les titulacions de la Facultat de Ciències, i per a la societat en general.

El cicle CONCIÈNCIES compta amb el suport de UA Divulga, Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la Universitat d'Alacant.

UA Divulga

Xarrades en línia en el Canal de la Facultat "Ciencias UA"  

"Del cerebro al ordenador, y vuelta"

Emesa el 29 de març de 2021

Tardàrem segles a entendre que l'òrgan de la memòria, la intel·ligència i la cognició en general era el cervell i tardàrem el mateix a comprendre que estava compost de xicotetes cèl·lules capaces de comunicar-se per impulsos elèctrics. Tanmateix, una vegada resolt això, el nostre cervell biològic va inspirar "cervells electrònics", intel·ligències artificials que van divergir fins a tornar-se irrecognoscibles. Fa uns pocs anys,en un brillant gir narratiu, aquests computacionals fills díscols de la neurociència han tornat a casa, i gràcies a ells estem entenent el cervell d'una forma en què mai havíem pogut imaginar. 

Ignacio Crespo, Médico y divulgador español, Ignacio Crespo coordina la sección de Ciencia en la versión online de La Razón, además de impartir charlas, hacer monólogos científicos y colaborar en programas radiofónicos como A Ciencia Cierta. Crespo también gestiona el blog de divulgación científica "S de Stendhal". Desde muy pequeño sintió fascinación por el campo de la ciencia. Lo que empezó como simple curiosidad terminó convirtiéndose en su forma de vida. Aprendió sobre zoología, astronomía, biología, física... Hasta que finalmente se decantó por estudiar Medicina en Valencia. De su afán por el aprendizaje nace también su necesidad por compartir lo aprendido. De este modo, Crespo se convirtió en divulgador científico. Una selva de sinapsis, que versa sobre el cerebro y su historia, es su primer libro publicado.

 

 

¡Los colores no existen!

Emesa el 22 de març de 2021

¿Per què veiem en color? ¿Veiem tots els mateixos colors? ¿I els animals? ¿Veuen com nosaltres? En aquesta xarrada tractarem de resoldre algunes d'aquestes preguntes sobre la nostra visió i la forma en la qual el nostre cervell (amb l'ajuda dels ulls), interpreta tot el que veiem. Ho farem mirant a vegades amb els nostres ulls i altres vegades amb els dels altres. Usarem la mirada d'alguns pintors, artistes, músics...i la d'algun animal.

Conchi Lillo, Llicenciada en Biologia per la Universitat de Salamanca (1996) i Doctora en Neurociències per aquesta Universitat en 2001 (Premi Extraordinari de Doctorat) amb nombroses estades d'investigació en centres de reconegut prestigi internacional.

Professora Titular de la Universitat de Salamanca des de 2011 en l'àrea de Biologia Cel·lular en la Facultat de Biologia. Desenvolupa la tasca investigadora en l'àrea de la neurobiologia de la visió en l'Institut de Neurociències de Castella i Lleó (INCYL), on dirigeix una línia d'investigació pròpia i està adscrita a l'Institut d'Investigacions Biosanitàries de Salamanca (IBSAL). També és directora del Servei de Microscòpia de NUCLEUS.

Compagina la tasca científica amb una activitat divulgadora intensa. És col·laboradora de Naukas. Té un blog radiofònic sobre ciència en La Ser Salamanca. Ha organitzat tallers per a xiquets en un entorn rural, el festival Pint of Science a Salamanca, La Setmana de la Ciència, La Setmana del Cervell i l'exposició Fites femenines en les ciències biomèdiques, entre altres.

 

 

"Imposible desatarlo, ¿probamos con Matemáticas?"

Emesa el 15 de març de 2021

Agafa una corda, lliga-la i pega els extrems entre si.

Series capaç de deformar-la (sense desaspegar els extrems i sense tallar-la) fins a deslligar-la? Ara demana a un amic que, de manera independent, faça el mateix amb una altra corda, lligant-la com ell preferisca. Series capaç de deformar la seua corda nuada en la teua? En aquesta xarrada explicarem què és un nus per a un matemàtic i com la Teoria de nusos pot ajudar-nos a respondre aquestes (i moltes altres) preguntes. A més, explicarem algunes de les seues aplicacions a altres àrees, com ara la Biologia o la Química.

Marithania Silvero, llicenciada en Matemàtiques i en Estadística per la Universitat de Sevilla, doctora en Matemàtiques i investigadora postdoctoral en aquesta universitat. Abans va ser becària Juan de la Cierva en el Departament de Matemàtiques de la Universitat del País Basc, en col·laboració amb els grups d'Ilya Kazachkov i Javier Gutiérrez. Forma part del grup d'investigació "Grups, Topologia i Aplicacions". Ha fet nombroses estades d'investigació en centres de reconegut prestigi internacional com la Universitat George Washington, la Universitat d'Illinois a Chicago i la Universitat d'Indiana en Bloomington. Ha rebut el Premi Vicent Caselles, atorgat per la Reial Societat Matemàtica Espanyola i la Fundació BBVA.

 

 

"La tecnología y el arte de los efectos visuales para cine"

Emesa el 9 de març de 2021

En aquesta conferència repassem la metodologia i el flux de treball dins d'un estudi d'efectes visuals per a cinema, explicant quin paper juga la tecnologia d'última generació i com aquesta inspira l'art de fer cinema.

Carolina Jiménez, infografista de professió, escèptica de ment i científica de cor. Va estudiar arquitectura, però el 3D i el disseny audiovisual la van enamorar ràpidament. Va nàixer a Espanya. Es va formar en CICE (Escola Professional de Noves Tecnologies)  per a ser una professional d'efectes digitals per a cinema. Ha viscut a Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit, els Estats Units... i actualment resideix a Vancouver, el Canadà, on treballa com Layout Artist en Scanline (empresa responsable dels efectes especials en sèries com Joc de Trons o pel·lícules com Aquaman). Ha treballat a les ordenes de George Miller, Peter Jackson o Ridley Scott, entre altres. La filmografia completa de Carolina es pot consultar ací:http://www.imdb.com/name/nm3582444 L'apassionen la ciència i la divulgació, el cinema i la docència i el "frikisme". Col·laboradora oficial de Naukas, membre de Science in Spanish i del Cercle Escèptic. I amb altres mil projectes entre mans.

 

 

"En busca de vida fuera de la Tierra"

Emesa el 14 de desembre de 2020

Quan mirem el cel estrellat no podem evitar preguntar-nos si estem sols en l'Univers, o si entorn d'eixos punts lluminosos pot haver-hi altres éssers vius, potser observant-nos a nosaltres. Aquest mateix interrogant es planteja la investigació en Astrobiologia, perquè l'origen de la vida a partir de la química podria haver-se produït únicament en la Terra o potser també en altres llocs del Cosmos. Entre els entorns que considerem “habitables” en el Sistema Solar estan el planeta Mart (cap a on en aquests moments es dirigeixen tres missions: de la NASA, l'Agència Espacial Xinesa i la d'Unió dels Emirats Àrabs), Venus, Europa, Encélado i altres llunes gelades de Júpiter o Saturn. Més enllà del nostre veïnat còsmic, un repte de gran complexitat és la cerca de senyals de vida en alguns dels més de 4.300 planetes extrasolars que es coneixen, amb la ment posada en els milers de milions encara no caracteritzats però que sens dubte estaran orbitant entorn d'altres estreles, dins i fora de la nostra galàxia. Per tant, seria esperable que l'Univers estiga ple de vida? I una qüestió encara més inquietant: alguna d'aqueixes “altres vides” podria ser intel·ligent i tenir interès per comunicar-se amb nosaltres?

Carlos Briones, Doctor en Ciències Químiques en l'especialitat de Bioquímica i Biologia Molecular.

És investigador del CSIC en el Centre d'Astrobiologia (CSIC-INTA, associat al Programa d'Astrobiologia de la NASA). Des de l'any 2000 dirigeix un grup que investiga sobre l'origen i l'evolució primerenca de la vida, la dinàmica de virus RNA, la biodiversitat microbiana en ambients extrems i el desenvolupament de biosensors per a caracteritzar la vida en el nostre planeta o per a buscar-la fora d'aquest. Paral·lelament ha acumulat una experiència àmplia en divulgació científica com a conferenciant, coordinador de cursos, autor d'articles per a premsa escrita i col·laborador de ràdio i de televisió. Té publicats diversos llibres, entre altres, (juntament amb Alberto Fernández Soto i José María Bermúdez de Castro) “Orígens. L'univers, la vida, els humans” (Ed. Crítica, 2015, Premi Prismes al millor llibre de divulgació científica en 2016). Al setembre de 2020 ha aparegut el seu últim llibre, en la mateixa editorial i titulat“ Estem sols? A la recerca d'altres vides en el Cosmos”.

 

 

"De estrellas, estrellitas i estrellones: Un viaje musical por el universo"

Emesa el 7 de desembre de 2020.

L'astrocopla és una disciplina de divulgació científica que va nàixer en 2015 de la mà de Natalia Ruiz Zelmanovitch i Manuel González en el ja mític duel de copleras. En aquesta xarrada Manuel González intentarà aclarir els misteris del procés de formació de l'univers, sempre des del més absolut rigor científic, mitjançant un popurri de cançons populars. Però no només això. Durant 45 minuts parlarem d'estreles, de com naixen, viuen i moren, de la llum que emeten i com podem observar-les des de la terra. Tot això rememorant a les grans estreles de la cobla espanyola. Així, les grans estreles ens serviran per a contar la vida de les estreles, servisca la redundància.

Manuel González, llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i Doctor en Astrofísica per la Universitat de Paris XI.

Ha treballat en investigació en astrofísica en l'Observatori de París, en l'Institut de Radioastronomia Mil·limètrica, a Granada, i en l'Observatori Astronòmic Nacional, a Madrid. Actualment treballa en l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (Granada), en tasques de comunicació científica. Forma part del grup de monologuistes científics Big Van, on s'encarrega d'intentar divulgar mitjançant l'ús de cançons populars. Junt a Natalia Ruiz Zelmanovitch és l'inventor de l'astrocopla, disciplina que mescla cobla i astronomia. I en companyia d'Emilio García s'ha ficat en la pell de "L'astrònom indignat", un videoblog de divulgació científica i ha dirigit el documental "L'enigma Agustina". Una obra teatral que mescla cinema, ràdio i teatre basada en el guió d'aquesta pel·lícula es va alçar amb el premi PRISMES al millor projecte singular en 2019.

 

 

"Estadística para huir de los zombis"

Emesa el 25 de novembre de 2020

Els zombis ens envolten, de maneres diverses i no sempre s'assemblen als de les pel·lícules. El millor és que, en l'estadística, podem trobar l'aliada perfecta per a entendre el seu comportament i ajudar-nos a fugir d'ells. Des dels models per a epidèmies, a la millora de la nostra mirada crítica perquè no "ens la colen", l'estadística juga un paper fonamental que no pots obviar. Em deixes que et compte?

Anabel Forte, matemàtica, estadística i divulgadora científica.

Llicenciada en Matemàtiques (2005) i en Ciències i Tècniques Estadístiques (2006) per la Universitat de València. Doctora i professora del Departament d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València.

Les principals línies d'investigació d'Anabel Forte són la Quantificació Bayessiana de la incertesa en selecció de models i Models Jeràrquics Bayesians per a dades correlades. Col·labora amb diversos projectes de divulgació de la ciència i de la tecnologia com ara: StatWars: L'Imperi de les dades per a la difusió de l'Estadística i la Ciència de Dades i Girls4STEM, un projecte que persegueix promoure les vocacions en les àrees STEM principalment entre les xiques. Tots dos projectes han sigut finançats per la Fundació Espanyola per al Foment de la Ciència i la Tecnologia, FECYT. A més, col·labora en nombrosos podcasts com Amb certesa, de CV Radi i Arrel de5, de Ràdio Nacional d'Espanya.

 

 

"La química al servicio del mal. Los venenos a través de la historia"

Emesa el 16 de novembre de 2020.

Des de la Prehistòria l'ésser humà ha fet ús de substàncies químiques, primer de la naturalesa i després sintètiques, amb finalitats criminals. Amb un origen que podem situar en el Paleolític Superior, i passant per la cicuta usada pels antics grecs com a tipus d'ajusticiament, fins al recent ús de les dioxines o del poloni per a eliminar espies o rivals polítics, embarcarem en un viatge pels verins usats en el passat i en l'actualitat, els orígens i els efectes. Una xarrada amb història, ciència forense, curiositats de la toxicologia i un poc d'humor.

Daniel Torregrosa, químic, bioquímic i divulgador científic.

Autor del llibre ‘Del mito al laboratorio’ (Ed. Cálamo, 2018), un recorregut per més de mig centenar de personatges de totes les mitologies i la  relació amb la ciència. És a més coautor dels llibres‘Grandes enigmas de la ciencia’ (Ed. Grijalbo, 2014) i ‘Manual de linternas’ (Ed. LyL, 2018). Autor del blog ‘Ese punto azul pálido’ i col·laborador en diversos mitjans de comunicació: revistes (Principia), webs (Naukas, Cuaderno de Cultura Científica), prensa escrita, ràdio, televisió i conferenciant en esdeveniments de divulgació (entre altres, Naukas Bilbao, Passion for Knowledge, TED i Semanas de la Ciencia). És cofundador i expresident de l' Associació de Divulgació Científica de la Regió de Múrcia, creador del projecte‘Carnaval de Química’ (des del 2011 fins a l'actualitat) i coordinador del cicle mensual ‘CIeNZA. Diálogos con la ciencia’, en la Biblioteca Regional de Múrcia. En 2017 va rebre el Premi Tesla per la llarga trajectòria de divulgació científica.


 

 cerebro