XI CONCURS DE MICRORELATS MATEMÀTICS Extensió Universitària Facultat de Ciències

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Centres
Logo Extensió Universitària Facultat de Ciències   Extensió Universitària Facultat de Ciències
Extensió Universitària Facultat de Ciències

Premis 2020-XI edició del Concurs

XI CONCURS DE MICRORELATS MATEMÀTICS

 

El jurat de l'XI Concurs de Microrelats Matemàtics, reunit telemàticament el 12 de maig de 2020, ha emès la decisió següent:

 

"Yo, cautivo e inundado de cobardía, a quimeras me enfrento para poder liberarme, para sanar la luz débil que apagué."

Autor: Josué López Pozo, alumne de la Universitat d'Alacant.

 

 

"Sóc i seré a l'alba, confident de núvols bruts que volen lliberar llágrimes tacades."

Autor: Guillem Aznar Menargues, alumne de la UA.

 

 

"Un univers a imaginar. No t'amagues i carrega't bé d'il·lusió. Cada passa executada crea plans de nou, idees per seguir."

Autor: Javier Antonio Giménez Mañogil, antiguo alumno de la UA.

 

 

“Me mirabas y temblaba en silencio. Y confieso mi cobardía, pero aquel diciembre gris cubre mi sol, apaga mis sueños.”

Autor: Josué López Pozo, alumne de la UA.

 

“A Marina y Casandra las veo envejecer, quererse. Vivieron guerras, odio, desprecio, barreras. Disfrutan cada amanecer, ríen dichosas. Se aman.”

Autora: Ester Gil Carreres, antiga alumna de la UA.

 

“Su sonrisa y candidez me ayudaron a contener mi tristeza, pero aquel Alzheimer veló raudo la luz tenue del olvido.”

Autor: Josué López Pozo, alumne de la UA.

 

“Vas i vens a plaer despullat, al nostre espai del desig. Donzella somiadora, onírica, implorant sóc el teu mortífer amor.”

Autora: Àgueda Pérez Crespo, alumna de la UA.

 

“Per a Joan i María compartir un moment junts era viure diverses aventures, contant històries amb la ben estimada àvia.”

Autor: Javier Sánchez Reig, alumne de l'IES Mare Nostrum.

Notícia en "Actualitat Universitària"

 

Concurs dirigit a tot l'alumnat, antic alumnat, PAS i PDI de la Universitat d'Alacant, com també a l'alumnat i el professorat de centres educatius d'Educació Secundària de la província d'Alacant, amb obres originals i inèdites i no premiades en anteriors concursos.

Pots practicar en: http://shiny.dmat.ua.es:3838/apps/shinyest/Microrelats/

El número Pi, que es representa amb la lletra grega π, és la constant matemàtica més famosa de la història. La celebració del dia de Pi; (el 14 de març) ha passat a ser considerada el Dia Internacional de les Matemàtiques per la UNESCO.

El número π és la constant que relaciona el perímetre d'una circumferència amb l'amplitud del seu diàmetre. Ja en l'antiguitat, es va insinuar que tots els cercles conservaven una dependència directa entre el contorn i el radi, però va ser en el segle XVII quan va rebre el nom de Pi (de periphereia, denominació que els grecs donaven al perímetre d'un cercle).

Més enllà de l'interès en matemàtiques, les infinites aplicacions del número π; en informàtica, astronomia, economia o física, entre altres disciplines, el converteixen en una de les claus per a la comprensió dels fenòmens de la vida quotidiana.

El número e, que es coneix com la constant de Napier o el número d'Euler, és una de les constants imprescindibles en matemàtiques.

La història del número e comença en el segle XVII, quan John Napier va inventar el concepte de logaritme. Poques vegades un concepte matemàtic va ser rebut amb tant d'entusiasme per la comunitat científica. Uns anys més tard, Jacob Bernoulli va estudiar el problema de l'interès compost i, quasi sense pretendre-ho, va arribar a establir el valor del número e.

Les aplicacions del número e en economia, biologia, electrònica, química, paleontologia, medicina, estadística, per exemple, configuren un número polièdric que fan d'aquest una eina essencial per al desenvolupament de la ciència.

El número Phi és el número auri o divina proporció. En el llibre 6 dels Elements, Euclides ens enssenya com podem obtenir aquest valor. Ens diu que prenguem un segment i que el dividim en dos segments més xicotets, de manera que la relació entre el segment de línia sencer (a+b) i el segment a siga la mateixa que la relació entre el segment a i el segment b.

El número d'or ha estat considerat com la més bella proporció en art i arquitectura durant segles. Exemples notables són el Partenó, o quadres com la Gioconda o Les Meninas. El gran Leonardo da Vinci considerava aquesta proporció com la mesura de la bellesa perfecta.

Però aquesta proporció no és només una marca de bellesa, sinó un dels números més intrigants de la nostra existència. Està present, per exemple, en la naturalesa, en l'art o en el cos humà.