Un ecòleg genial: Ramón Margalef (1919-2004) i la seua influència a la Universitat d'Alacant. Extensió Universitària Facultat de Ciències

Biografia de Ramón Margalef

Ramón Margalef va ser un dels fundadors de l'ecologia moderna i un dels científics espanyols de més prestigi del segle XX. Ha fet una contribució extremadament fèrtil en camps tan diversos com la limnologia, l'oceanografia i l'ecologia teòrica. Li devem la introducció de la teoria de la informació en l'estudi de la diversitat ecològica, considerat com un dels principals punts d'inflexió en la història del pensament ecològic.

Margalef va nàixer a Barcelona al 1919 i també va morir a la seua ciutat natal el 23 de maig del 2004. Tenia 85 anys d'edat.

Ramón Margalef va ser un dels fundadors de l'ecologia moderna i un dels científics espanyols de més prestigi del segle XX. Ha fet una contribució extremadament fèrtil en camps tan diversos com la limnologia, l'oceanografia i l'ecologia teòrica. Li devem la introducció de la teoria de la informació en l'estudi de la diversitat ecològica, considerat com un dels principals punts d'inflexió en la història del pensament ecològic.

La seua educació va ser interrompuda per la Guerra Civil espanyola al 1938, quan es va incorporar a l'exèrcit republicà. Posteriorment a la victòria franquista, el van obligar a complir tres anys addicionals en el servei militar. Més tard, va treballar com a missatger en l'Institut Botànic de Barcelona, i com a empleat d'assegurances, fins què, amb l'ajuda de diverses personalitats científiques d'aquella època, els que apreciaven el seu potencial intel·lectual, va obtenir una beca i va aconseguir la seva llicenciatura a la Universitat de Barcelona (1949).

Després d'acabar el seu doctorat en només dos anys, va començar a treballar en l'Institut d'Investigacions Pesqueres de Barcelona, institució que va presidir de 1965 a 1967. Margalef va ser nomenat al 1967 catedràtic d'Ecologia, el primer a Espanya, càrrec que va mantenir a la Universitat de Barcelona fins a la seua jubilació vint anys més tard.

Però, no obstant la jubilació, la seua manera d'involucrar-se activament en la investigació mai va cessar. És així que va continuar freqüentant el seu xicotet despatx al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona fins unes poques setmanes abans de morir.

Es va preocupar també de la visió que el públic pogués tenir de la ciència, i sempre va advocar pel compromís del rigor científic en matèria de polítiques ambientals. En aquest sentit es va definir a ell mateix com un "pessimista actiu".

Ha estat guardonat per diverses institucions en diferents països i regions del món. La llarga llista de distincions inclouen la medalla del Príncep Albert (França, 1972), el Premi Huntsman (Canadà, 1980), el Premi Ramon y Cajal (Espanya, 1984), el Premi Alexander Von Humboldt (Alemanya, 1990), el Premi d'Excel·lència en Ecologia (Alemanya, 1995), la Medalla d'Or del CSIC (Espanya, 2002) i tots els principals honors públics atorgats per Catalunya.

El 18 de maig de 1999 va ser investit com a Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant.

Font d'aquesta ressenya biogràfica:

Web Generalitat de Catalunya, Gencat.cat, Premi Ramon Margalef d'Ecologia.http://www.gencat.cat/premiramonmargalef/cat/biografia.htm

Investidura de Ramón Margalef com a Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant (18-5-1999)

Laudatio de Ramón Margalef, pronunciada pel Dr. Antonio Escarré.

Discurs d'investidura pronunciat pel Dr. Ramón Margalef.

Bibliografia, docència i investigació de Ramón Margalef

Juntament amb les seues activitats en investigació, els èxits de Ramón Margalef en l'ensenyament de l'Ecologia han sigut també extraordinaris. En les classes que va impartir en la Universitat de Barcelona, o en els molt nombrosos cursos i seminaris als quals va ser convidat en localitats diverses, no va parar de promoure la creativitat en el pensament ni de transmetre les seues idees de la manera com funciona la natura, ni d'incitar els seus estudiants a "eixir i descobrir la natura" per ells mateixos.

Les seues idees i conceptes es presenten resumits en dos llibres de text fonamentals: "Ecologia" (1974) i "Limnologia" (1983). Sens dubte, va forjar una generació sencera d'ecòlegs a Espanya i fora d'Espanya.