"Galileu Galilei, un revolucionari observacional" Extensió Universitària Facultat de Ciències

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Centres
Logo Extensió Universitària Facultat de Ciències   Extensió Universitària Facultat de Ciències
Extensió Universitària Facultat de Ciències

"Galileu Galilei, un revolucionari observacional"

27 de noviembre, a las 18:00h, en la Sala de Juntas de la Facultad de Ciencias
Galileo Galilei
Ocular del cannocchiale
Mapa lunar
Fases del planeta Venus
Astroingeo

Conferència.                                             "Galileo Galilei, un revolucionario observacional"

Enrique Aparicio Arias

Professor del Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia de la Universitat d'Alacant i President de l'associació universitària ASTROINGEO.

Observació astronòmica

Associació Universitària ASTROINGEO
 www.astroingeo.org
"GALILEO GALILEI,UN REVOLUCIONARIO OBSERVACIONAL"

27 de novembre, a les 18:00h. Sala de Juntes Facultat de Ciències.

Conèixer la personalitat de l'il·lustre renaixentista florentí Galileu Galilei (1564 – 1642) és endinsar-nos una mica en la seua vida i solament així podrem opinar d'aquesta vida complexa com a professor, astrònom, enginyer, inventor, matemàtic i físic.

Amb Galileu s'inicia l'era del coneixement científic, atès que va crear la revolució instrumental per a l'observació metòdica del firmament.

Els assistents a la conferència coneixeran alguns dels instruments que va construir: el compàs geomètric i un dels primers telescopis de la història, que ell va anomenar  cannocchiale. Amb aquest instrument va aconseguir veure per primera vegada les rugositats de la lluna, les taques en el sol, les fases del planeta Venus, i els satèl·lits de Júpiter (Ío, Europa, Calixt i Ganímedes).

Les dificultats que va patir al llarg de la seua vida van ser de tot tipus: físiques, socials, emocionals, econòmiques, intel·lectuals i espirituals, fins que va aconseguir el reconeixement i l'admiració com un dels millors científics d'Europa.

La Santa Seu el considerava un heretge, fins al punt que va aconseguir fer-li un judici i el va fer subscriure tot allò amb què no estava d'acord: la teoria heliocèntrica i tot el que hi havia vist amb els ulls en el firmament.

OBSERVACIÓ ASTRONÒMICA  (Després de la conferència)

L'associació universitària ASTROINGEO muntarà els seus telescopis perquè els assistents i alumnat que ho desitge puguen contemplar el firmament, igual que ho va fer Galileu:

La lluna i el terminador de Galileu.

La lluna es troba avançant cap a quart creixent i es troba en el perigeu.

Possible observació de Mart, pròxim a l'horitzó.

Comiat del Triangle d'Estiu format pels estels: Vega, Deneb i Altair que pertanyen a les respectives constel·lacions de Lira, el Cigne i l'Aguila.

Arribada del triangle d'hivern, constituït pels estels Betelgeuse, Sirià i Procyon que corresponen a les constel·lacions d'Orión, Ca Major i Ca Menor.