VII edició: SUPERCONDUCTIVITAT Estudis de la Facultat de Ciències

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Centres
Logo Estudis de la Facultat de Ciències   Estudis de la Facultat de Ciències
Estudis de la Facultat de Ciències

VII edició: SUPERCONDUCTIVITAT

 

 

Dra. María José Calderón, Científica Titular de l'Institut de Ciència de Materials del CSIC i presidenta de la Divisió de Física de la Matèria Condensada de la Reial Societat Espanyola de Física.

La superconductivitat es va descobrir en 1911 en el primer laboratori de física de baixa temperatura del món. Karmelingh Onnes havia aconseguit pocs anys abans liquar l'heli (a 4.2K) i, amb açò, aproximar-se com mai abans al zero absolut i guanyar el premi Nobel de Física en 1913. La superconductivitat va portar de cap als científics més importants de la primera meitat del segle XX, principalment perquè la teoria quàntica estava encara en les seues albors. No va ser fins a 1957 quan Bardeen, Cooper i Schrieffer van proposar la teoria BCS que explicava el mecanisme de la superconductivitat.

La comunitat científica es va tornar a revolucionar en 1986, quan Bednorz i Müller van descobrir un nou tipus de superconductores, denominats d'alta temperatura per les seues temperatures crítiques per sobre de la de liqüefacció del nitrogen (77K). Aquests investigadors van ser guardonats amb el premi Nobel més ràpid de la història en 1987. La teoria BCS no podia explicar les altes temperatures crítiques dels nous superconductores no convencionals. Han passat més de 30 anys, s'han descobert altres superconductores d'alta temperatura però, ara per ara, encara no hi ha un consens sobre el mecanisme de la superconductivitat en aquests materials.

La superconductivitat d'alta temperatura és un dels grans reptes de la ciència del segle XXI. T'atreveixes a descobrir-la?

Més informació en www.icmm.csic.es/superconductividad

 

Facebook @FaplicadaUA

 

Reproducir